tractaments

Us presento un seguit d’exercicis que us poden ajudar a relaxar la musculatura de la zona cervical. Només necessitem una pilota tova, ja que els exercicis els realitzarem recolzant el cap a sobre. Consisteix  en fer petits moviments, amb la mandíbula relaxada i deixant tot el pes del cap sobre la pilota, per d’aquesta manera intentar que tots els músculs que uneixen la zona de les espatlles amb el cap cedeixin la tensió.

En el vídeo us explico com fer-ho, però la gràcia és que trobeu uns minutets per fer-ho amb calma, l’estona necessària fins aconseguir que la tensió vagi desapareixent.

Un dels objectius d’aquest blog consisteix en explicar els tractaments que realitzem, els exercicis que us poden ajudar i tota la informació que volem compartir d’una manera el més entenedora possible.
Evidentment, quan llegim Psiconeuroinmunologia (PNI) no ens ajuda gaire a entendre de què es tracta.

En què consisteix

Doncs bé, la PNI és un conjunt de tècniques que intenten descobrir què és el que no funciona correctament en el nostre organisme i proposar solucions per arreglar-ho.
Consisteix en analitzar mitjançant una entrevista molt completa i si és possible amb el suport d’analítiques o d’altres informes diagnòstics, què li passa al pacient.
Entendre que el cervell (-psico), el sistema nerviós (-neuro) i els sistema inmunològic i endocrí (-inmunologia) funcionen com un tot i estàn íntimament relacionats uns amb els altres és el primer pas per explicar com ens pot ajudar la PNI.
Mitjançant el control de l’estrès, l’activitat física, la alimentació i la regulació del ritme circadià és poden millorar, alleugerir i fins i tot curar alguna de les dolències més habituals que patim avui en dia.

Recuperar o mantenir la salut no és fàcil

Tot i això, la PNI té un problema.
Necessita de la implicació del pacient perquè funcioni. I això que pot resultar evident, en realitat molts cops no es produeix. Estem acostumats a la cultura de la pastilleta i continuar fent el mateix que féiem, és a dir, sense eliminar la causa que ens ha provocat el problema.
Amb la PNI s’intenta veure què és el que no funciona bé i posar-hi remei amb les eines que hem comentat abans. No és fàcil, es necessiten canvis, tampoc ràpid, el que fa mesos o anys que no funciona no s’arregla en dies… però pot arribar a ser molt efectiva.

La clau és progressar

Per arreglar un problema de manera global s’ha de ser constant. A vegades és necessari fer molts canvis. La clau és entendre com aquests canvis ens poden ajudar i marcar una progressió que permeti dividirlos en dossis prou altes per ser efectives, però sense arribar a ser tant estrictes que ens faci deixar-ho estar.
Aquí és on entra el paper del/la psiconeuroinmumologa. S’ha de saber esbrinar que falla, trobar les eines per solucionar-ho i sobretot aconseguir que el pacient les utilitzi de manera correcte. El seguiment, la motivació i la reevaluació d’objectius seran molt importants per aconseguir-ho.

Quan parlem de massatge terapèutic ens referim a aquelles tècniques manuals pròpies del massatge (fregaments, amasamants, pressions, colpetejos…) aplicades sobre alguna estructura musculotendinosa del cos amb l’objectiu de que aquesta millori.
O explicat molt més senzill, que és l’objectiu d’aquest blog: fer un massatge per ajudar a millorar, o si és possible fer desparèixer, un dolor.

Com treballem el massatge a efis?

A efis fem servir el massatge com una de les nostres principals eines de treball. Considerem que aporta molts beneficis, ja que és agradable per la persona que el rep, fa que aquesta es relaxi i ens permet treballar amb molta més facilitat la estructura lesionada…ja sigui directament o a distància.
És cert que quasi sempre convinem l’ús del massatge amb altres tècniques de teràpia manual, ja sigui per mobilitzar les articulacions pròximes al teixit lesionat o per augmentar la eficàcia pròpia del massatge.

Qui pot fer un massatge terapèutic?

El massatge és una tècnica que molt sovint ha estat poc valorada pel mateix col·lectiu de fisios, tot i que a nivell de eficàcia basada en la evidència es tan o més útil que moltes altres tècniques que es posen de moda temporalment. Però el professional responsable de realitzar aquest tipus de tècnica és el fisioterapeuta. La nostra funció com a fisioterapeutes és valorar quan tenim al pacient a davant i ens explica el que li passa, si el massatge és o no la tècnica més adequada per ajudar-lo amb el seu problema. Molts cops ho és, però el massatge fatiga a la persona que ho fa, i per això ens intentem convèncer que una tècnica que provoqui menys esforç o una màquina que ens faci la feina podria ser la millor opció… A efis tenim clar que si el massatge és el que més et pot ajudar, sense cap dubte, aquesta serà la opció terapèutica a triar.

Una torticolis, un dolor a les lumbars que provoca rigidesa i no et deixa moure bé, una molèstia al aixecar els braços que et provoca mal de cap, una planta del peu tensa que punxa cada cop que fas una passa… totes aquestes dolències son algunes de les moltes que es poden beneficiar del massatge terapèutic i les maniobres de teràpia manual.

A més, un altre dels mites que circulen sobre el massatge és que és molt dolorós. Evidentment cada fisioterapeuta té la seva manera de treballar, però la meva opinió és que el massatge no pot ser mai dolorós. Que puguin molestar uns punts concrets, que li puguis avisar al pacient que notes una zona més carregada i que convindria mobilitzar-la amb un pèl més d’intensitat no té res a veure amb provocar dolor al pacient i que hagi de prendre un analgèsic al endemà de venir-nos a veure.

Quines lesions es poden beneficiar d’aquesta tècnica de massatge?

Finalment , poso una petita descripció de zones del cos on pots notar dolor o molèstia, que tractem habitualment amb el massatge i que responen molt bé. No et poso el nom de la lesió, sinó la manera com alguns dels pacients descriuen les seves molèsties:

• Tensió, rigidesa i dolor a la zona cervical ( zona dels trapezis, espatlles i musculatura de darrer el coll)
• Tensió, rigidesa, dolor o bloqueig de zona dorsal i lumbar ( des de mitja esquena fins a la zona del sacre, al final de la columna)
• Problemes als tendons i els músculs de la part interna i externa del colze.
  Dolor, tibantor i/o rigidesa a la part baixa lumbar i part alta dels glutis
• Molèsties al genoll derivades de tensió musculotendinosa ( a banda i banda de l’ós de la ròtula, a darrere on els músculs dels bessons van a parar al genoll…)
• Tensió a la planta del peu i dolor al posar el taló a terra
• Sensació d’escurçament a la part posterior de la cuixa

Si no us queda gaire clar si el massatge terapèutic us pot ajudar en el vostre cas, ens ho comenteu i ho valorarem!